Ai jacobins
Penso pas estre lo solet militant occitanista que liejo l'ebdomadari Marianne (sabo que lo Giraud li es abonat coma ieu e que la sieu mena de pensar l'economia e d'autres sujets nos conven). Li es pereu un ponch d'opausicieu : lo sieu jacobinisme. Una fes ja, avio mandat una letra que non passèron en lo corrier dei legeires. Mas vequí que me sieu sentit injuriat, mespresat e inferiorisat per un articlon recent d'ont l'autor, Eric Conan, escriu – al mitan d'autras conarias :
« … L'enjeu véritable des militants exigeant ce bilinguisme officiel n'est pas tant de sauver « ou de défendre la dignité de langues régionales (qui, pour la plupart, ne sont que des « dialectes locaux unifiés ou recréés artificiellement et guère parlés) que d'offrir des « emplois publics à leurs rares locuteurs et ainsi de distribuer à nombre d'enragés « antifrançais des rentes de fonctionnaires payées par l'Etat jacobin. »
Desperant de li faire entendre rason (d'autant mai que, per un còup, an ja passat doai letras de protesta de legeires), cerco ren de m'adreiçar a-n-aquela redaicieu mas, pusleu a tota aquela chorma de jacobins prepotents, injurioses, imperialistas que nos mespréson tot en parlant de drechs de l'òme.
Lo títol « Marianne » es una evidenta referéncia a la república francesa, una e indevesibla, aquela de Chevènement e de Mélenchon. Perqué li franceses se valentéon d'aver inventat república e democracia, mesclant lai doai nocieus, al contrari dals americans. Que di ai pòbles dal monde la publicitat francesa ?
– Avetz inventat la democracia ? Pensavo qu'èron los atenians dal quint segle denant lo Crist.
– Avetz inventat la república ? Pensavo que li romans conoissíon ja aquel sistema.
– Avetz inventat la revolucieu ? Pensavo que los ingleses n'avíon fach una denant la vôstra.
– Avetz inventat la laïcitat ? Pensavo que, dal temps de la crosàia antí-occitana, li capitols dei vilas assediàias refusàvon de destriar cristians e catars. Es ver que la laïcitat francesa consistet a cremar li besierencs tots ensems, cristians e catars, sensa distinccieu.
– Avetz inventat la constitucieu ? Pensavo que Pascal Paoli avia redegit per Còrsega la primiera constitucieu democratica, denant aquela dals USA (e l'elvete Rousseau n'alestissia una autra). L'accieu de la frança, que crompet Còrsega a-n-aquels que n'èron pas proprietaris, faguet cabussar aquela entrapresa, mas òira li franceses preténdon donar ai Còrsos de leiçons de democracia !
– Avetz inventat la Seguretat Sociala ? Pensavo que Bismarck l'avia ja fach.
– Ma, cal vos rendre aquel omenatge, avetz inventat la terror, lo populicidi vendean, la lucha còntra li dialeites, l'escòla de la vergonha, lo centralisme « democratic ». Bel trabalh !
– Es ver, avetz inventat la nocieu de drechs de l'òme, ma en una versieu limitàia e sensa parlar dal drech dei pòbles.
– Còntra la conceicieu naturalista de la nacieu que fuguet la basi de l'unitat tudesca e de l'unitat italiana, sostenetz la conceicieu volontarista e reaccionària de Renan en assimilant volontat dal pòble e volontat dal prince (ces rois qui ont fait la france). L'Àfrica crepa dai sieus confins traçats a la régla per los imperialismes e sostenetz solament los estats ja estabilits, ajustant ensin ai patiments d'aquels pòbles.
– E subretot,en mespresant lai lengas, calificàias de patés, mespresatz los òmes que li pàrlon. Aujatz li tratar d'enrabiats quora demàndon cen que li es deugut ; li resistants seríon donca l'armàia dal crime : es dal nivel de la plancarta rotja !
– La consolacieu ven per nosautres de l'egemonia de l'inglés, favorisàia per la vôstra escòla : avem que d'asperar pron de temps, assetats sus la riba, per veire passar lo cadabre lingüistic dal nôstre enemic.