Hommage à la tour lucéramoise (texte niçard, comentaris en gavòt luceramenc)
I) PRESENTACIEU
Al mes d'Abrilh 1996, Mestre Marc Bonfante me confiet un quasern (ò caher) de classa qu'avia apartengut al sieu noncle maternal F. Bianchi.
A) LO MANUSCRICH
S'agisse d'un quasern d'escolier, escrich a l'estilò. Se compausa de tres parts:
1) Traité des principales Cultures de la Commune de Lucéram par: Bianchi F. (51 pàginas numerotàias). Veno d'editar aquela dissertacieu d'un jove de 16 ans.
2) Lucéram excursions: p. 53 - 62, sensa minga correicieu.
3) Hommage à la tour lucéramoise. Lucéram le 7 octobre 1913 : p. 63. Pi lai pàginas son plus numerotàias. La pàgina verso d'aquela dal títol pôrta al som : "par Déforesta". Lo títol en nissart pilha tres regas: "Storia de la torre de Lucéram" e lo text debuta just sota.
B) L'AUTOR
Devem destriar aquí doai questieus: cu es l'autor dal quasern e cu es l'autor dal poema?
1) L'autor dal quasern
Lo sieu nom es precisat mai d'un còup e Mestre Bonfante a posgut me donar quarquas precisieus: Ferdinand Jòusè Bianchi es naissut a Luceram lo 29 de Julhet dal 1896, d'ont son paire, Enric Ferdinand, muraor italò-elvetic, naissut a Aureglia en lo 1863, venia de s'instalar e de bastir la maion Moriez. Faguet d'estudis per estre ingenier agronòme a l'escòla d' agricultura de Tunis en 1912, 1913, 1914. Fuguet pi mobilisat en lo 1914. Lo nom de son fraire Felís se pôl lièger sus lo monument ai môrts al mitan de tant d'autres de Luceram. Moret lo 17 d'Òutobre dal 1970. Ajusterai que son paire era môrt a Luceram en lo 1941.
2) L'autor dal poema sus la torre
Lo sieu nom es citat en testa, coma l'ai dich. Don Salvetti parla en lo sieu libre de Jòusè Deforesta. L' estudi dal test confirma aquela atribucieu ja que Deforesta es lo personatge central d'aquela ficcieu d'ont la torre s'adreissa a-n-un vielh luceramenc. De rensenhaments divers donats per lo text deuríon nos permetre de precisar cen que polem n'en saupre:
- l'autor es vielh,
- la sieu frema, Susana, es ja môrta,
- la sieu familha seria nòbla e aparentàia ai Barralis.
Salvetti dona gaire de rensenhaments sus aquela familha, senon l'emplassament de la sieu maion, que seria aquela de Matieu Damelle, dont auríon escondut lo tesaur de la glèia dal temps de la revolucieu francesa. Ajusta lo Salvetti que Jòusè Deforesta avia 80 ans. En refestonant un pauc en l'estat civil de Luceram, ai descubert qu'un Francés-Jòusè Antòni Deforesta, naissut en lo 1831(cen qu'es en accòrdi 'm'al Salvetti), esposa en lo 1863 una Maria Susana Rostagni, naissua a Brelh en lo 1820. Avia donca 11 ans de mai que lo sieu òme, cen qu'esplica que sigue môrta la primiera. De mai, Salvetti assegura que Jòusè Deforesta auria pilhat part a la primiera guerra entre l'Itàlia e l'Austria (1848-1849), pi a la guerra de Crimea (la Sardenha es entràia en la guerra qu'en Genolher 1855). Se pôl donca que sigue estat present a la presa de Sebastopòle en Setembre 1855. Seria estat musicant al 14 en d'infantaria.
Ai pas l'intencieu de me lançar aquí en una genealogia dei Deforesta; ajusterai solament que lo paire de Francés-Jòusè se sonava Andriu, qu'era ja môrt en lo 1863 e qu'avia esposat Francesa Blancardi. Auguèron al manco dos enfants e doai filhas.
C) BIBLIOGRAFIA ISTORICA LUCERAMENCA D'AQUEL TEMPS
1) Denant 1860
Avem que de tròces espantegats dintre lai cercas mai generalas de Bonifacy, Casalis, Durante, Roubaudi. D'errors que se tròbon, per eisemple, dintre Durante seran encara recopiàias al jorn d'òira.
2) Francés Brun, en lo 1884, publica Excursion archéologique à Lucéram, dintre las Annalas de la Societat dei Letras, Sciéncias e Arts dei A.M. (t. IX, p. 260 - 265). Serà mai estampat en lo 1885, pi, dintre la revista Nice-Historique, en lo 1891, sot'al títol de Lucéram (p. 88-91).
3) En lo 1904, Enric Sappia jita un primier còup d'uelhs dintre las arquivas de Luceram e dei vilatges vesins e n'en rende cònte en una tiera d'articles : Un mois au sommet du col de Braus (Nice-Historique, p. 68-78).
4) En lo 1907, es a Joan Batista Elia de publicar un interessant e ben documentat Etude sur les bandites du Comté de Nice et notamment de la commune de Lucéram (45 p.).
5) Giuseppe Bres, que volia pas escriure en francés, publica en lo 1911 Questioni d'Arte Regionale. Studio critico, d'ont parla de Luceram ai pp. 8-9. Vista l'importància d'aquel estudi, la revista Nice-Historique n'en dona la traduccieu francesa la pariera annàia (per Luceram, pp. 233-236).
6) En lo 1911, las arquivas municipalas de Luceram son classàias per l'arquivista despartimental e lo magistre Jeròme Brocart fa estampar : La commune de Lucéram et le hameau de Peïra-Cava, origines, histoire, les vestiges, productions, notions agricoles, administration (Nissa, L. Barma, 40 p., in-8°).
7) En lo 1912, pareisse l'article dal Dotor Barety : Les primitifs de Luceram et le peintre Jacques Durandi (Nice-Historique, pp. 88-94).
8) Lo curat, Don Salvetti, fa estampar en lo 1912 lo libre lo mai comblet d'aquel temps, Lucéram (A.M.). Paroisse, commune; depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (Imp. des A.M., Nissa, 150 p.).
9) Enfin, en lo 1913, Giuseppe Bres, qu'alestissia el tamben una monografia sus Luceram, descapriciat per la publicacieu dal Salvetti, vitima ensin de la lucha de rapiditat entre lo magistre e lo curat, publica lai sieus nòtas Note storiche su Lucerame, en lo volume Varia, p. 43-100, estampat per Robaudi.
Cal ben acapir la plaça de l'òbra de Deforesta en aquel moviment cultural localista ben que en màger part d'espressieu francesa. La guerra dal 14 va arrestar ò ralentir aquel "bulh" inteleitual en faguent disparèisser tròup d'òmes dal país.
II) COMENTARI FILOLOGIC
A) DIALEITE
Lo poema es escrich en dialeite niçard, sensa minga marca de luceramenc. Un -s plural se pôl esplicar per un artifici grafic.
Parierament, l'article masculin plural li, emplegat quarquas fes en plassa lu, pôl estre una fauta dal copista.
Quarques còups polem trobar de testimònianças d'un niçard de la marina :
- espaventé, sien, achulu.
B) GRAFIA
La grafia es italianisanta e s'inspira subretot de Rancher, mas d'un Rancher mal acapit e mal digerit.
- lo ch es usat fins quora fa pas besonh (chora);
- l' autor se sierve dal k que Rancher non emplega;
- per còntra, usa dal o per tradurre lo sòn /u/, cen que mostreria un resta de nòrma grafica (conoissença de documents patronimics ò toponimics ?).
Calia donca donar una copia de l'original, coma se fa en tota edicieu rigorosa, mas tanben corrièger aquela marria grafia per pas denembrar lo nôstre pretzfach pedagogic. La presentacieu en doai colònas permete de resòlvre lo problema.
C) VOCABULARI
De dialeite qu'era, lo niçard deven plan-planin patés, es de dire que se mescla 'mé de francés per donar una bastardàia occitanò-francesa. Ai donca decidit de corrièger li texts qu'editerai. Ma aquí lo problema ven de la plassa : pôlo pas escriure lo mòt just entre parentesis, qu'aquò decaleria lo text en bôna grafia a rapôrt a l'original. Me sembla tanben malaisat de remandar per de nos a-n-una tiera de nòtas in fine, sempre dificil de consultar. Coma, per fortuna, lo text es pas tròup marrit, penso possible de senhalar en debuta li francismes li mai emplegats 'mé la sieu correicieu.
- s'aprochar = s'apressar - figura = cara
- restar = estaire - talent = gaube
- flecha = saëta - auberge = òste
- suivre = segre - governur = governador
- chanjar = cambiar - protejar = aparar
- enterrar = sosterrar - plesí = plasir
- remerciar = regraciar - ingeniur = ingenier
- arrivar = arribar - vito = leu
- pantalons = bralhas - repetar = tornar dire
- rampar = barri - pere = paire
- estrangier = forestier - mere = maire
- respet = respiech - juré = jurat
- onta = vergonha - cadavre = cadabre
- soveran = sobeiran - partage = partiment
- percha = pèrtega - an partit = s'en son anats
- en marcha = en camin - ramportar = òutenir
- blessura = ferrida - preparar = alestir
- aleat = aligat - rejeton = grelh
- profitar = aprofichar - malingre = neblat, mistolin
- fassa = morre, cara - lança = asta
Al contrari de cen que de gens se créon, li a gaire d'italianismes. Cal pas aquí se laissar enganar per la grafia italianisanta. Noterem subretot lo mòt stòria, niçardisat en estòria, en plassa istòria que seria etimologic.
III) COMENTARI ISTORIC
A) GENERALITATS
Avem aquí una tiera dei mites parà-istorics luceramencs. L'interés de la cerca seria de descurbir la sieu origina, cen que risca d'estre un pauc malaisat.
Arremarquerem ja l'asséncia de referéncia ai Templaris, cen que pôl semblar estranh en una òbra que s'inspira en màger part de l'Age mejan. Porriam donca n’en concludre que lo mite era pas encara format.
De mai, polem ja dire que l'autor se refera a tres epòcas subretot:
- l'epòca galò-romana,
- l'Atge Mejan,
- l'epòca moderna.
Estudierem donca aquela mitologia en l'òrdre cronologic.
B) L'EPÒCA GALÒ-ROMANA
Avem en tot lo text qu'una soleta referéncia a l'istòria romana: se tròba a la fin e pôl semblar un ajust dal darrier moment. L'aligança de Luceram 'mé l'imperi roman seria l'origina de la torre e dei bastions. Li trobam minga autra precisieu, cen que pôl semblar estonant, senon lo nom de l'ingenier "Testòris, roman" qu'auria bastit la torre. Farai aquí quarquas remarcas:
1) Lo libre dal Salvetti era sortit en lo 1912. L'autor parla d’una inscricieu lapidària de Sant Onorat, diguent que li romans auríon fach bastir una torre a Luceram.
2) Se li siguesse a Luceram una tradicieu d'apartenença a l'imperi, porria estre, mai simplament, l'imperi roman-germanic, que tota la Provença li aparten despí ja lo partiment de Verdun (843) pi lo coronament de l’Imperaor Colrad a-n-Arles en lo 1032.
3) Tot aquò empedisse pas que li sigue un sovenir confús dei luchas romanò-liguras, sovenir entretengut per la preséncia sus la comuna de camps protò-istorics e per lai descubertas de tombas romanas ò de monedas (ja conoissut de Durante).
4) Pura, lo nom de Testòris es de tenir en ment. Cu saup se lo tornerem pas descurbir un jorn, per cas, en un document medieval ò moderne?
C) L'ATGE MEJAN
1) Lo sovenir dei luchas entre Tolosa e Provença
Doas espressieus ( faussas, se volem parlar 'mé rigor) fan veire qu'aquel sovenir s'es jamai amurcit complidament:
- Rei d'Espanha e de Provença,
- Rei de Provença e de Tolosa.
S'agisse - a còup segur - d'un vestigi de la lucha entre Catalans e Tolosans per la possessieu de la Provença. Aquesta província finisserà per estre partia en doi tròces : lo marquesat (al nòrt de Durença) apartendrà a Tolosa e lo Comtat (lo resta) ai Catalans.
Sieu sempre estat segur qu'aquela lucha dal segle XII avia ajuat quarquas comunautats dal País Niçard a se desliurar de la feudalitat. L'aligança entre Luceram e li catalans , mencionàia aquí per l'autor (« la Provença era aligada embe lo pòble de Luceram »), laisseria creire que lo nôstre vilatge augue posgut òutenir de privilegis identics a-n-aquels de Pelha. En lo parrier temps, m'estonavo que minga istorian insistesse sus li prolongaments nissarts dei guerras baucencas ò sus lo sosten de Tolosa al partit prò-genovés a Niça. Ensin se justifica - se faguesse besonh - lo mieu pretzfach d'estudiar Luceram sota li còmtes catalans, en gròs dal 1150 al 1250. S'agisse d'un moment fôrça important de la nôstra istòria que deurem melhor acapir en l’avenior.
2) La batalha còntra Vintimilha
L'autor sembla aquí repilhar la versieu de Durante per cu lo Còmte Manuel de Vintimilha auria atacat Luceram en lo 1219 ò 1220 e que seria estat batut sota lo nôstre castel. Monstrerai en lo mieu trabalh sus Luceram al XIIen segle que, dal ver, s'es passat lo contrari : lo castel, tengut al nom dal Còmte de Vintimilha ( aligat a la República de Génoa ), fuguet atacat per la comuna de Vintimilha revòutàia còntra lo sieu Còmte e que se faguet batre. Aquel eveniment important seria de precisar, mas es ver que lo sovenir d'una batalha a Carrribaus es encara viu a Luceram e correspônde ben a cen que se pôl sonar una tradicieu orala.
Cen qu'es fauç es la referéncia a l'armàia genovesa, ja que lo Còmte Manuel era aligat de Gènoa e que la comuna de Vintimilha era justament en revòuta còntra aquela aligança. Mas es bessai qu'un anacronisme perqué la descuberta en un remplissatge de la glèia d'una dala (de tomba?) representant un arbalestier genovés, vestit « a la renaissença », testimònia d'un passatge (al segle XVI?) de tropas genovesas a Luceram.
Parierament, la torre polia ren eisistre en 1219, ja que fuguet bastia a cuntar de la fin dal segle XIVen.
Se lo nombre de môrts es, d'evidéncia, fauç, la mencieu de pôsts d'agach a l'Ablet e al Brau porria ben correspôndre a-n-una realitat militària.
L'etimologia populària de Carribaus, que l'autor li fa alusieu, es tanben estonanta : luec d'ont auríon carrejat de peiras !
L'espressieu « viva la môrt », que prefigura lo crit de la Legieu franquista, porria venir dei leituras de l'autor : es lo títol d'una novela d' Emile Blémont, publicàia en 1901.
Aquí tamben li patronimes de Tibaut e de Riquier son de retenir. Veirem bessai un jorn se son inventats ò se correspôndon a d'òmes qu'aurion jugat un ròle a Luceram. Una causa segura es que la familha Riquier s'es trobàia soventes còups mesclàia ai luchas entre Provença e Génoa. En lai valàias de Palhon, sabem, per eisemple, que Guilhem dei Bauces avia vendut lo vilage de Còntes a Bertrand Riquier, que fuguet pi faidit en lo 1230. Es donca ren impossible qu'un Riquier augue defendut lo castel de Luceram en lo 1219.
3) La batalha dal Massapel
La tradicieu locala parla d'una batalha al Massapel, l'ai ja sentut dire mai d'un còup. L'enemic m'es jamai estat precisat. Aquí De Foresta parla dei vilas d'Aspermont, Torreta e Levens. Personalament, ai jamai rescontrat minga document que testimoniesse d'aquò. Mas pôlo pas creire que tot sigue faus en aquel sovenir populari.
- D'un costat, lo País Niçard a conoissut ai XIen e XIIen segles de pichonas guerras feudalas que son jamai estat estudiàias, coma lo m'avia assegurat Mestre C.A.Fighiera, bôna ànima.
- D'un autre caire, ai sempre cercat cen que li era de ver en la corografia de Durante, darrier una presentacieu faussa. Per Luceram, se sierve dei papiers de la familha Barralis-Ruffin, òira despareissuts. Quora escriu :
" Des documents authentiques, tirés des archives communales, nous apprennent que « la juridiction de ce municipe s'étendait sur toute la partie du territoire compris entre « la source du Paglion et la rive gauche du Var...",
devem segurament decriptar, revirar, tradurre, interpretar, mas li a bessai aquí un font de vertat. S'agisseria magara de feud pusleu que de municipalitat?
Al XIIIen segle, li Chabaut fuguèron senhors d'Aspermont e de Torreta. De mai, coma lo monstrerai en lo mieu trabalh ja citat, al segle XII un senhor de Luceram avia de possessieus fins a Levens. A la mitat dal XIIIen segle, de Riquiers possedíon de drechs a Levens e Ròcasparviera. Totas causas que porríon se trobar a l'origina d'una legenda.
Ajusterai doas etimologias populàrias, lingüisticament fauças, mas que fan referéncia a de batestas :
* la baissa de Marsanc = mara (lôna) de sanc !
* lo Massapel = an massat la pel de l'enemic !
Vequí donca una via de cerca per l'avenior: nos calrà descurbir cen que cuerbe la tradicieu populària.
4) Facino Cane
Vequí encara un nom que deuria nos permetre de descurbir de precisieus cronologicas se fuguesse verificat. Facino Cane se sonava Bonifazio Cane e era naissut a Casale Monferrato alentorn dal 1360 en una familha gibelina. Se faguet condottiere al servici de Gian Galeazzo Visconti que crompet a l'emperaire Wenceslas, en lo 1395, lo títol de duca de Milan e que moret en lo 1402. Facino cerquet alora a se bastir en Itàlia un estat independent. Pilhet quarquas vilas mas moret en lo 1412.
En un primier temps, me sieu pensat qu'aquel nom era un resta dei leituras de l'autor, magara d'un ensenhament escolari (cen que m'estoneria pura, vista l'inhorança supèrbia de l'escòla francesa per tot cen que li semblava estrangier; mas es ver qu’a estudiat a l’escòla pimontesa).
Me diguero pi que, se auguesse un document sota los uelhs, soneria pas un simple capitani rei de Milan. Calia pròpi que s'agissesse d'un sovenir nòn escrich. Nos trobam donca dedavant tres possibletats:
- sigue un mesclum de sovenirs escolaris mal digerits;
- sigue una invencieu literària apontelàia sus cen qu'a posgut emparar en lo Milanés, dal temps de la guerra dal 1848-1849;
- sigue enfin una tradicieu orala qu'auria una basi istorica.
Lo solet ponch interessant per nos autres es lo terç.En l'asséncia de documents istorics desmonstrant lo passage de Facino Cane a Luceram ò a Niça, devem pura pensar qu'aquel grand capitani s'era marriat 'mé Beatritz Lascaris dei Còmtes de Tenda, qu'esposet, un còup veuva, Filippo Maria Visconti (1392 -1447), segont enfant de Gian Galeazzo. Descurbem donca un ligam entre Cane e la regieu al sens larc, subretot que, d'aquel temps, Luceram se trobava en la vigaria dal Comtat de Vintimilha e Val de Lantosca. Un passatge - senon un sojorn - de Facino Cane en lo país es donca ren impossible: demanderia pura una verificacieu istorica.
Un fach me trebôla pura en tornant lièger lo nom de batejar dal segont espós de Beatritz Lascaris : Filippo Maria. Ai retrobat en l'estat civil (cen que se pôl verificar sus una tomba dal cementeri) qu'una sôre de Bernart e Francés-Jòusè, Maria Filipina Deforesta, s'era marriàia a Mary Felip Barralis. La tomba pôrta : Barralis Philippe-Mary 1835-1923 / Barralis Philippine-Marie 1840-1927. Tot aquò me sembla estranh e calrà, magara, cercar l'esplicacieu dintre de tradicieus familialas.
Polem ajustar la referéncia de l'autor a-n-un matrimòni entre lo « vassal » Barralis e una Lascaris (dei Còmtes de Tenda).
Es ver que lo segle XIX s’es interessat a-n-aquela epòca de l’Atge Mejan : Balzac escriu un Facino Cane (que lo sieu personatge principal a ren de veire ‘m’al Facino Cane istoric) e Bellini compausa una Beatrice di Tenda sus un libret de Felice Romani.
5) Lo Capitani Garibert
Doi còups, en lo text, pareisse lo capitani Garibert. Es lo nom d'un quartier de Luceram, que me pausavo despí lonctemps la questieu de la sieu sinhificacieu. Sabio ja que lo nom dal luec se trobava vers la mitat dal segle XIV en los estatuts que se pôlon lièger dintre las arquivas municipalas :
- Item morga vinearum de casenesa et de galiberto.
M'ero ja demandat se lo toponime non posquesse venir d'un patronime, mas avio ren trobat a Garibert en li diverses diccionaris dei noms de familha. La leitura de De Foresta m'a menat a reveire lo problema. En apressant Garibert de Galibert, ai enfin trobat en lo diccionari de Madama Morlet cen que cercavo :
" Galibert, Gallibert, n. de personne d'origine germ. Waliberht (wal-, se rattache au « v.h.a. walah > walh, étranger, mais à côté des formes en walh on relève « fréquemment des formes en wal- , h étant tombé après consonne; -berht, brillant, « illustre)."
Se s'agisse d'un òme, polem nos demandar a que moment vivia. Seria anterior al 1350, ja que a donat lo sieu nom a-n-un quartier. Mas ai pas descubert aquel nom en los omenatges dal 1271. Se trobam donca aquí davant doai possibletats :
- sigue Garibert seria arribat a Luceram après lo 1271, auria laissat lo sieu nom a-n-un quartier pi auria dispareissut;
- sigue s'agisseria d'un òme dal XIIen segle, que auria pilhat part ai luchas entre Tolosa e Catalonha per aver lo poler en Provença; en aquel cas, porria estre môrt sensa enfant ò aver tralaissat lo país denant lo 1271 (De Foresta lo môstra en la capitala de Provença).
Se devem causir entre lai doai possibilitats, me sembla pura malaisat de lo faire viure dal temps de Facino Cane (alentorn de 1400) se una proprietat a ja pilhat lo sieu nom alentorn dal 1350 ò denant aquela data.
Senhalerai pura, sensa poler desmonstrar un quarque ligam, l'eisisténcia d'una familha Galbert a Coarasa en lo 1282 : Ugo Galbertus, Petrus Galbertus, Raimunda Galberta. Problema filologic : Galbert a evoluat en Gaubert pusleu qu'en Garibert.
De mai, encara que sigue pas a Luceram, an trobat a Marselha, en lo 1223, un Bernardus Garibertus ( Benoît, op. cit.).
Totplen plus tardi, un musicant, Peire Galibert, naisset e moret a Perpinhan (1826-1858)
Cen qu'es segur, un còup de mai, es que la tradicieu orala luceramenca sus l'atge mejan sembla contenir totplen de versemblable : a nos autres de cercar se tot aquò es verificable.
6) Luceram república
Despí Durante, cadun torna afortir sensa verificacieu la tesi d'una vita republicana a Luceram. Aquela tesi compren mai d'un ponch.
- La comunautat de Luceram a posgut s'organisar democraticament.
- Per aquò faire s'es aligàia 'me d'autres vilatges : cadun sembla d'acòrdi sus lo nom de Pelha; dónon tanben, segont lo cas, Uels ò tanben Levens, magara Lantosca.
- Li a permés d'òutenir ensin de privilegis municipals sota la maion d'Anjau, que fuguèron pi confirmats sota la maion de Savòia.
- Li luceramencs e li sieus aligats metíon la sieu armàia al servici de l'un ò l'autre dei princes en guerra.
Cuento ben estudiar un jorn d'una mena mai fonta aquela tradicieu d'una confederacieu republicana. Cen qu'es ja segur es que Pelha, Luceram, Uels e, bensai, Levens se son leu vistas desliuràias dal poler feudal, al contrari de Berra, Casternòu, Coarasa, que an gardat li sieus senhors fins a la revolucieu. Còntes a plan-planin crompat li drechs feudals a cadun dei còsenhors en la segonda part dal XVen segle. Polem donca dire que lai libertats niçardas son estàias importantas; èron diferentas d'un vilatge a l'autre e calrà, en cada cas, estudiar l'epòca e lai rasons de la sieu donacieu. Una tradicieu li fa sovent remontar a la Regina Joana e a la sieu cronica mancança de sòus. Mas, en totplen de casses, sèmblon remontar plus aut en lo temps. De d'ont l'importància d'una cerca sus lo segle XII.
7) Li bastions
L'autor cita sovent, en acompanhament de la torre, li bastions. Per lo moment, veo pas d'ont políon estre : vequi una cerca possibla per l'arqueologia luceramenca. Menterai pura, per memòria, la destruccieu dei bastions de Sebastopòle en 1855 que porria aver influenciat Deforesta. Pura, Casalis, vers 1840, escriu : «...ne' suoi lati di levante e di tramontana stanno tuttavia in piè i vetusti bastioni. »
D) L'EPÒCA MODERNA E CONTEMPOREANA
1) La sala d’armas
La referéncia a la sala d'armas (citàia per minga document istoric) porria ben venir de l'epòca de l'autor. En las anàias 1930, vivia en la maion Caprini d'òira un vielh anticari, August Barralis; quora Marc Bonfante e Enric Gal s'en tornàvon, lo sera, de l'escòla, los asperava, assetat sus lo sieu banquet, e li donava de sòus, qu'anèsson li crompar "l'Eclaireur" e un Niñas (aquels cigarons que tubava mon paure paire e que sentíon l'acident!). Auguèron ensin l'escasença de visitar la sala d'armas que s'era facha 'me de ferres e d'armas crompats, qu'avíon ren de veire 'm'al país. Es possible qu'aquela sala auguesse ja eisistit alentorn dal 1913, annàia d'ont Deforesta escriu aquel poema sus la torre.
2) La familha Barralis
Vequí un autre mite de l'istòria luceramenca, articulat en quatre prepausicieus:
- La familha Barralis es la mai vielha dal vilatge.
- Èron li senhors dal feud de Luceram.
- An menat li luceramencs ai tres crosàias (simbolisàias per lai tres lunas dal sieu blason).
- Aquel blason es vengut aquel de Luceram.
Coma cuento ben rendre justícia en un autre trabalh d'aquelas errors, serà pron, per lo moment, d'arremarcar qu'en aquesta òbra l'autor se contenta de parlar dal vassal Barralis, cen que n'en fa pas un senhor. Donca, d'aquel temps, la legenda es pas encara entierament elaboràia. Per còntra, li ligams familials entre Barralis e Deforesta sèmblon segurs ja qu' en lo cementeri vielh, doai tombas li fan referéncia :
- FAMILLE JH BARRALIS - DE FORESTA
- FAMILLE BARRALIS DE FORESTA MOUREY
Ai ja notat supra la referéncia a-n-un mariatge d'un Barralis emb'une Lascaris.
Li aurà donca aquí tot un trabalh de menar sus la genealogia d'aquelai doas ò tres familhas : se li a de volontaris, qu'òu me vèngon dire e nos organiserem!
E) PER ACABAR
Quora decidero d'editar aquel poema, me dubitavo pas dal sieu interés. S'agisse pas d'un interés direitament istoric, perqué, se volem parlar d'una mena estrecha, tot es fauç. Mas, d'un autre costat, totas lai referéncias li an una basi istorica e aquò nos pôl menar fins a de descubertas pron importantas.
Una conclusieu me sembla ja possibla : denant la guerre dal 14, eisistíon segurament de tradicieus oralas, legendas a basi mai ò mens istorica, qu’an pi dispareissut. Pura, entre lai doai guerras mondialas, de fòukloristas, discípols de Van Gennep, coma Canestrier, sauvèron dal denembre quarquas legendas populàrias. S’aquel trabalh bastet pas, al ponch de laissar creire que lo País Niçard conoissia pas la forma literària dal cònte, es bensai que venia tròup tardi e que tota una part d’aquela literatura orala era magara transmessa per los òmes : après la guerra dal 14, seríon estachas que lai legendas non militàrias veïculàias per lai fremas, ipotesi de verificar en estudiant li testimònis orals sus la vilhàia.
Òira la bala, coma se di, es en lo camp dei cercaires. Ai pausat de questieus que me sèmblon estre lai bônas e creo despausar de quarquas respôstas que preciserai en li mieus obratges de venir. Mas possedo pas la respôsta a tota questieu e calrà cuntar sigue sus de descubertas arqueologicas, sigue sus l'estudi de documents desconoissuts per destriar dintre la tradicieu orala lo font de vertat que li s'esconde.
Bernart FRUCHIER
Luceram, lo 31 de Decembre dal 1996 Revisat en 2008, 2011, 2012, 2013
STORIA DE LA TORRE DE LUCÉRAM
Un gio jo eri, à la torre
Che contemplavi, l'antikita
Senti una vos, qué mi parlava
E mi dia, d'Escouta.
Sieo la torre, che ti parla
Senche ti Dieo, escouta ben
et ti preghi, qué lou counfesses
à totti e a totti, li gen
Io m'approchi, dé la torre
la vos sortia, dé dintré un traou
ma piat, un espaventé
Et mi piava, escasi mao.
Es la torre, che ti parla
non tremoula, non ave paou
ti vao canta, li mieo vittoria
Senche jo eri, lu aoutre cou
Cora sieo, stada creada,
jo adoravi, achesto païs
l'enemic, coura venia
avia gia pou, daï mieo barbis
Cora vénia, una grossa armada
per jo era, consolation
perche aï pen, da questa torre
toui lu laïssavon, lu talon
Lou Reï d'espagna, et dé Provenza
crésion, de mi fairé tremola
ma aï pen, da questa torre
lu aï facé, touï resta.
Lou gran comte, des vintimiglia
de mi destrujtge, avia juré
ISTÒRIA DE LA TORRE DE LUCERAM
Un jorn, ieu eri a la torre
Que contemplavi l'antiquitat;
Senti una votz que mi parlava
E mi diïa d'escotar.
Sieu la torre que ti parla
Cen que ti dio escota ben
E ti pregui que lo confésses
A toti e a toti li gens.
Ieu m'apròchi de la torre;
La votz sortia de dintre un trauc.
M'a pilhat un espavent
E mi pilhava esquasi mau.
Es la torre que ti parla,
Non tremolar, non aver paur,
Ti vau cantar li mieus vitòrias,
Cen que ieu eri lu autres còups.
Quora sieu estada creada,
Ieu adoravi aquesto país.
L'enemic, quora venia,
Avia ja paur dei mieus barbís.
Quora venia una gròssa armada,
Per ieu era consolacion,
Perqué ai pens d'aquesta torre
Toi li laissàvon lu talons.
Lo rei d'Espanha e de Provença
Cresíon de mi faire tremolar,
Ma ai pens d'aquesta torre
Lu ai fach toi restar.
Lou grand còmte de Vintimilha
De mi destrúger avia jurat,
de mettre fuek, à la villa
et tua touï, li abitant
Saoput achella, gran nouvella
Aven adrissat, lu barbis
frema, home, enfan e fia
si sien arma, daï nostre austis
Flecia, e lanza, destralon, e sabre
frema e, homme, eron armat
de gran païrou, d'aiga bujenta
per la lanza, et lu brula.
Aven spedit, li stafetta
en l'ablé, et tot brao
che si vejon, veni l'armada.
che s'envengheson, su lou cou
Alli 10 ora, son retournadi
Che l'enemik, era ao Clapon
si sien mes touï, su li garda
si sien fichat, l'esperon
Dai 100 chintao, peira en plazza
de totti, li dimention
era per tira, fia et frema
dé soubre, sur li bastion.
siei esen home, sabre et lanza
é destralon, amolat ponciut
en sortit, de la villa
et si son, ben escondut
sen home eron, embe li flechia
sur la torre, a tira ben
frema, et fia, embe li peïra
nen tuavon, totti li gen
L'enemik, entan arriva
an atacat, lu bastion
De metre fuec a la vila
e tuar toi lu abitants.
Sauput aquela gran' novela,
Avem adrissat lu barbís;
Fremas, òmes, enfants e filhas,
Si siam armats dai nôstres òutís,
Flechas e lanças, destralons e sabres.
Fremas e òmes èron armats
De grands pairòus d'aiga bulhenta
Per la lançar e lu brular.
Avem espedit li estafetas
En l'Ablé e tot Brau
Que, si veïon venir l'armada,
Que s'en venguèsson sus lo còup.
A li 10 oras son retornadi,
Que l'enemic era au Clapon.
Si siam mes toi sus li gardas,
Si siam fiquats (a) l'esperon.
Dai 100 quintaus, peiras en plassa
De toti li dimensions:
Era per tirar, filhas e fremas
De sobre sus lu bastions.
Siei e cent òmes, sabres e lanças
E destralons amolats ponchuts
An sortit de la vila
E si son ben esconduts.
Cent òmes èron, embé li flechas
Sus la torre, a tirar ben;
Fremas e filhas, embé li peiras,
N'en tuàvon toti li gens.
L'enemic en tant arriba;
An atacat lu bastions
per faïre, un traou e ana en villa
mettre fuek, ali majon
Su la mieo testa, su la torre
li era lo gran, capitani richie
a fa signao, aï 600 homme,
De veni attaca, l'enemik per darié
Lu nostre eron, en li muorga
scondut dintre, de payé
son venghut, adaïse, adaïse
pia l'enemik, per darié.
A chou de lanza, e dé sabré
de destraou, et des destralon
en ciaplat, achella armada
coma si fusse, de capon.
Siei sen lanza, e tan de sabre
600 massola, et destralon
an levat, aï cadavre,
li an portat, aï nostre majon
La salla d'arma, era combla
e la pu ricca, dé touï lu reï
piadi touti, et dé vittoria
En massacran, lu plu gran reï
E pi ses face lou sacage
de rouba argen de touï lu mouort
e ses fa, lo partage
e touï cantavon, viva la muort
200 sorda, che lan scapada
per non estre, acki tuat
nen corrion, a chatre camba,
nen semblavon, de danat,
Darie la torre, escapavon
per si saova, courion ben
Per faire un trauc e anar en vila
Metre fuec a li maions.
Sus la mieu testa, sus la torre
li era lo grand capitani Riquier;
A fach senhau ai 600 òmes,
De venir atacar l'enemic per darrier.
Lu noastres èron en li moargas,
Esconduts dintre de palhers;
Son venguts adaise, adaise,
Pilhar l'enemic per darrier.
A còups de lanças e de sabres,
De destraus e de destralons,
An chaplat aquela armada
Coma se fosse de capons.
Siei cents lanças e tant de sabres,
600 massòlas e destralons
An levat ai cadabres:
Li an portats ai noastri maions.
La sala d'armas era combla
E la pus rica de toi lu reis,
Pilhadi toti e de vitòrias
En massacrant lu plus grands reis.
E pi s'es fach lo sacatge
De raubar argent de toi lu moarts;
E s'es fach lo partatge
E toi cantàvon "viva la moart".
200 sordats que l'an escapada,
Per non estre aquí tuats,
Nen corríon a quatre cambas:
Nen semblàvon de danats.
Darrier la torre escapàvon,
Per si sauvar, corríon ben,
ma lu nostre, che lu suivion
lu an tuat, ben et ben
Lendeman, ven lo proprietari
Dachella terra, mossu tibao
a ciangia lou, non dackella terra
li cao dire, Caribao
An desfac, toute li muraja
per lanza, peïra et massacans
sobre la testa, dackella armada
Che volion, destruge, luseram
Lendeman, che gran carnage
600 home, en terra ciaplat
a chaogut, una semana
perche sigheson, enterrat
Lou Capitani, dackella armada
staïa à la larga, de la légion
cora à vist, la mao parada
a aosat, lu talon
un nostre, sorda che li dion passeou
a courut, tan che podia
la arrestat, à San-Micheo
Un chou de lanza, en lou ventre
la passat, da part a part
de larmada, ginouvesa
pas un home, que si sighe saovat
Lendeman touï, à la gleya
remerzia, Dieo agenouyat
Dave gagnat, la bataya
e lo païs, dave saouvat.
Tot lo monde, de la gleya
son venghut, en procetion
Curat, e vicari, en testa
Ma lu noastres, que lu seguíon,
Lu an tuats, ben e ben.
L'endeman, ven lo proprietari
D'aquela terra, Monsur Tibaut,
A cambiat lo nom d'aquela terra:
"Li cau dire Carribau:
"An desfach toti li muralhas
" Per lançar peiras e massacans
" Sobre la testa d'aquela armada
" Que volíon destrúger Luceram."
L'endeman, que grand carnatge!
600 òmes en terra chaplats:
A caugut una semana
Per que siguèsson enterrats.
Lo capitani d'aquela armada
Estaïa a la larga de la legion;
Quora a vist la mauparada,
A aussat lu talons.
Un noastre sordat, que li díhon Passeu,
A corrut tant que podia:
L'a arrestat a Sant Miqueu,
Un còup de lança en lo ventre
L'a passat de part a part.
De l'armada genovesa
Pas un òme que si sigue sauvat.
L'endeman, toi, a la glèia
Regraciar Dieu, agenolhats,
D'aver ganhat la batalha
E lo païs d'aver sauvat.
Tot lo monde de la gleia
Son venguts en procession,
Curat e vicari en testa,
achi su la plazza, à genoyon.
An pregat, lo Dieo supremo
per la vittoria, dao païs
e che la torre, tougïou aghesse
lu sieo dur, et beï, barbis
Lo curat', a dic ao poble
aven un dever, lichou ana
benedi, lu 600 cadavre
avan, de lu enterra.
Canteren, una grand'messa
per achulu, 600 mouorts
son cristian, coma sien naotre
Che Diou, li done un buon puort.
Lou matin, dakella messa
Deghun, deghun, non a manquat
Demandavum, misericordia
per li anima, daï trepassat
Entan arriva, una stafetta
era, un certain barral
che une armada, era gia prochia
su la cuolla, dao villar
Akella armada, sabes cu era,
torretta, Spremont, en Levensan
avion jurat, ackelli 3 villas
de destruge, luseram
Aven vestit, 600 frema
li aven mes, lu pantalons
li an armadi, de buoi sabre
et de buoï, gros destralon
Per non fa, veïre cheron de frema
li an pintat, de gros barbis
et pi un chascho, su la testa
Aquí sus la plaça, a genolhon.
An pregat lo Dieu supreme
Per la vitòria dòu país
E que la torre totjorn aguesse
Lu sieus durs e bei barbís.
Lo curat a dich au pòble:
" Avem un dever, li cau anar
" Benedir lu 600 cadabres
" Avant de lu enterrar.
" Canterem una grand'messa
" Per aquelu 600 moarts:
" Son cristians coma siam nautres,
" Que Dieu li done un boan poart!"
Lo matin d'aquela messa,
Degun, degun non a mancat:
Demandàvon misericòrdia
Per li ànimas dei trepassats.
En tant arriba una estafeta
- Era un certen Barral -
Que una armada era ja pròcha
Sus la coala dòu Vilar.
Aquela armada sabetz cu era?
Torreta, Aspermont e Levensans.
Avíon jurat aqueli tres vilas
De destrúger Luceram.
Avem vestit 600 fremas
Li avem mes lu pantalons,
Li an armadi de boai sabres
E de boai gròs destralons.
Per non far veire qu'èron de fremas,
Li an pintat de gròs barbís,
E pi un casco sus la testa,
semblavon, toï des' marchis
Frema, home, enfan, e fia
avant de parti, an'toï giurat
se non avion, la vittoria
che si serion, toï tuat.
An partit chouma, de tigre
an trovat lenemik, à l'Esterél
en ciaplat, toute l'armada
acki lo súonum, massapel,
Li campane, e toi lu fifre,
e tambour, sonavon fuort
e cridavon, embe allegria
l'enemik, es toute muort
Entan, la podra es naïssuda
jo aï plorat, fuort e ben
adieo rampar, e bella torre
aura, non valen plus ren
Ti recomandi, o deforesta
Che as aghut, la patienza
la mieo storia, empura.
Achesta plazza, dé la torre
toï lu matin, sarangiava ben
e pi tiravon, dé li arma
era togio, plen, de gen
Aura es brutta, e fa skupea
se un estrangie, ven visita
home, fia, enfan, et frema
venon toï, achi caga.
En pou de respect, per li miou gloria
Che aï gagnat, per lou païs
Derion ave, onta vergogna
mi veni, chaga su lu barbis
Semblàvon toi de marquís.
Fremas, òmes, enfants e filhas,
Avant de partir, an toi jurat,
Se non avíon la vitòria,
Que si seríon toi tuats.
An partit coma de tigres,
An trobat l'enemic a l'Esterel,
An chaplat tota l'armada
Aquí lo soanon Massapel.
Li campanas e toi lu fifres
E tambaus sonàvon foart
E cridàvon, embé alegria:
"L'enemic es tot moart!"
Entant, la podra es naissuda;
Ieu ai plorat foart e ben:
Adieu remparts e bela torre,
Ahura non valem plus ren.
Ti recomandi, ò Deforesta,
Que as agut la patiéncia
La mieu istòria d'emparar.
Aquesta plassa de la torre
Toi lu matins s'arranjava ben
E pi tiràvon de li armas;
Era totjorn plen de gent.
Ahura es bruta e fa escufea
Se un estrangier ven visitar:
Òmes, filhas, enfants e fremas
Vènon toi aquí cagar.
Un pauc de respet per li mieus glòrias
Que ai ganhat per lo país!
Deuríon aver onta, vergonha
Mi venir cagar sus lu barbis.
Diras, ao mera Barralis
che aghe, en pou de compazion
chu ausa, lu chotion, o cala li braja
De lu fa, mettre toï en preson
Laïsavi, encara doï paraola
de l'estoria, dao païs
solamen, per ti fa veiré
si aviavan, de gros barbis
Li era una leï, chera sèvera
é lu giuge, l'applicavon ben
chu faya, per carrierè
li ramavon, totti li den
Facino Cane, rè de Milan
es venghut, aïsi à Lucèram
per conoïsse, à chesta torre
que lu enemik, faïa corre
200 home, churasat, e lanza
e lo capitane, de Luseram
asperavan, su la plazza
per resevre, lo soveran.
Lo capitani, gran e maïgre,
era gherie, et de gros barbis
staya rede, coma una percia
auria fa pou, a Jesu-Crist.
Lo reï arriva, sus la plazza / man
lo capitani saluda, embe lou sabré à la
a pichat, tan fuort en terra
a sclappat, una peïra, per mitan
Lo reï de veïra, àkella mina
casi che, avia pou
Diràs au mera Barralis
Que ague un pauc de compassion:
Cu aussa lu cotilhons ò cala li bralhas
De lu fa metre toi en preson.
Laissavi encara doi paraulas
De l'istòria dòu país,
Solament per ti fa veire
Se aviavam de gròs barbís.
Li era una lei qu'era severa
E lu juges l'aplicàvon ben:
Cu faïa per carrieras
Il ramàvon toti li dents.
Facino Cane, rei de Milan,
Es vengut aissí a Luceram
Per conoisse aquesta torre
Que lu enemics faïa corre.
200 òmes, curassats e lança
E lo capitani de Luceram
Asperàvon sus la plassa
Per recevre lo sobeiran.
Lo capitani, grand e maigre,
Era guerrier e de gròs barbís,
Estaïa rede coma una percha
Auria fach paur a Jesú-Crist.
Lo rei arriba sus la plassa; / man:
Lo capitani saluda embé lo sabre a la
A piquat tant foart en terra
A esclapat una peira per mitan.
Lo rei, de veire aquela mina,
Quasi que avia paur:
avia, une gran marida ghigna
ma es fuort, coma un bou
Lo reï, à dice au capitani
tu siès, lo gran Garibert
non mestone, plus de li tieo victoria
perche fas, pou e espavent.
Io vourii, o capitani
li tieo, leï de Luseram
se li trovi, que sigho buoni
li appliqueraï, ben à Milan
Naotre sien, en republica
la torre, es lou présiden
jo capitani, embe li arma
fao respeta, païs é gen.
Lo rei a dich au capitani
aura parti, e ben content
Da ve vist, una armada
Che de lo veïre, fa spavent
Lo reï dona, ao capitani
una grossa somma per Luseram
che senavisesson de Facino Cane
de lo sieo passage à Luceram,
Lo peloton, ses mes en marchia
per lo reï, accompagna
son anat, fin à Nizza
à lo veïre, embarcha.
Totte lo monde, sescondia
toi lu Nizart, avion pou
ché si ficava, en li botiga
toi escapavon, sur lo cou
Toï nen dion, che marida mina
achulu sorda fan espavent
Avia una grand' marrida guinha,
Ma es foart coma un bòu.
Lo rei a dich au capitani:
" Tu sies lo grand Garibert;
" Non m'estoni plus de li tieus vitòrias,
" Perqué fas paur e espavent.
" Ieu vorrii, ò capitani,
" Li tieus leis de Luceram:
" Se li tròbi que sígon boani,
" Li apliquerai ben a Milan."
" Nautres siam en repùblica:
" La torre es lo president.
" Ieu, capitani, embé li armas,
" Fau respetar païs e gent."
Lo rei a dich au capitani
" Aüra parti e ben content
" D'aver vist una armada
" Que de la veire fa espavent."
Lo rei dona au capitani
Una gròssa soma per Luceram,
Que s'en avisèsson de Facino Cane,
Dòu sieu passatge a Luceram.
Lo peloton s'es mes en marcha
Per lo rei acompanhar,
Son anats fins a Nissa
A lo veire embarcar
Tot lo monde s'escondia,
Toi lu nissarts avíon paur:
Cu si ficava en li botigas,
Toi escapàvon sus lo còup.
Toi n'en diïon: " Que marrida mina,
" Aquelu sordats fan espavent."
S'stayon rede, coma de Chia
lo sieo cuirassa e garniment
Es larmada, luseramenqua
che lo reï an accompagnat
es l'armada invincibla
en totti, li bataja, en gagnat,
A regarda en pou achulu home
un li mancha, aureya dés nas
laotre laoreya e un moseo de labra
e a li den, che semble un Canas
De fighura, tan brutti e laïdi
naï giamai vist, en de sorda
mestoni, pa se son invincibli
se vargardon, vous fan scapa,
Li sieo fighura, cicatrisadi
che li manqua, aureja é tan de trao
Es des blessura, en li bataya
Che semblon tigre, e animao
Totta nizza, allora cridava
eviva et viva, Luseram,
es larmada, Luseramenqua,
acho n'en son, d'anzien roman,
Achella armada es rétournada
ao sieo païs de luseram
toï corrion, per lu veïre,
home, frema, piccion e gran.
Lo Capitani, di ao poble,
en creat la poudra, tua de luen
lo nuostre vallor, de lanza e sabré
aura chasi, vao plus ren.
La podra es, touplen plus fuorta
Che la torre, et lu bastion
Estaïon redes coma de quilhas,
La sieu curassa e garniment.
" Es l'armada luceramenca
" Que lo rei an acompanhat,
" Es l'armada invincibla:
" En toti li batalhas an ganhat.
" Arregarda un pauc aquelu òmes:
" Un li manca aurelha de nas;
" L'autre l'aurelha e un moceu de labra
" E a li dents que sembla un canàs.
" De figuras tant bruti e laidi
" N'ai jamai vist en de sordats.
" M'estoni pas se son invincibles:
" Se v'aregàrdon, vos fan escapar.
" Li sieu figuras cicatrisadi,
" Que li manca aurelha e tant de traucs:
" Es de blessuras en li batalhas
" Que sèmblon tigres e animaus."
Tota Nissa alora cridava:
" E viva e viva Luceram!
" Es l'armada luceramenca,
" Aquò n'en son d'ancians romans."
Aquela armada es retornada
Au sieu païs de Luceram;
Toi corríon per lu veire,
Òmes, fremas, pichons e grands.
Lo capitani di au pòble:
" An creat la podra, tuat de luenh;
" Lo noastre valor, de lanças e sabres,
" Aüra quasi vau plus ren.
" La podra es totplen plus foarta
" Que la torre e lu bastions,
Che li lanza e lu sabre
E li flecia, e destralon.
Io torre sieo, en décadenza
ackella podra mi fa pou
una livra, d'ackella podra
mi fotte en, terra, su lou cou
Acheo che a, créa, la poudra
es un sassin, ches de Millan
perche n'avia, pas de fuorce
aura tua, piccion e gran
Lo corage, e la fuorza
aura vao, plus casi ren
ben de luen, embe una pistola
vo fan chala, totti li den.
Respeten togio la torre,
per li vittoria che a gagnat,
per lo passat, senza ella,
lo païs aurion, escrasat.
Luseram vevia, de rapina
faïa ben, touï tremola
nen donavon, de gran sachage,
e avion per, ben mangia!
Es pa fassil, serca chicana
a un païs, per lo raoba,
embe la podra, maladida
vo van vitto aresta,
Parlera un gio, l'estoria
De la fortessa, dao païs
Che totta armada, chés venghuda
li an laïssat, lu barbis,
Reï de Provenza e dé tolosa,
eron en guerra despi doï ans
" Que li lanças e lu sabres
" E li flechas e destralons.
" Ieu, torre, sieu en descadença,
" Aquela podra mi fa paur:
" Una liura d'aquela podra
" Mi fote en terra sus lo còup.
" Aqueu que a creat la podra
" Es un assassin, qu'es de Milan,
" Perqué n'avia pas de foarça;
" Aüra tua pichons e grands.
" Lo coratge e la foarça
" Aüra vau plus quasi ren:
" Ben de luenh embé una pistòla
" Vos fan calar toti li dents.
" Respetem totjorn la torre
" Per li vitòrias que a ganhat;
" Per lo passat, sensa ela,
" Lo païs auríon escrasat."
Luceram vivia de rapinas
Faïa ben toi tremolar;
N'en donàvon de grands sacatges
E avíon per ben manjar!
Es pas facile cercar chicana
A-n-un país per lo raubar ;
Embe la podra maladida
Vos van vito arrestar.
Parlerà un jorn l'istòria
De la fortessa dòu país,
Que tota armada qu'es venguda
Li an laissat lu barbís.
Rei de Provença e de Tolosa
Èron en guerra despí doi ans ;
la provenza, era, alleada
embe lo poble, de Luseram,
A partit 800 hommes
lo gran capitani Garibert,
an fan l'intrada, en provenza
toï s'escondion, avion spavent,
An fa intrada, à la capitala
lo reï l'asperava su lo balcon,
De veïre ackella bella armada
lo reï s'est més, à ginoyon,
Beo Dio, e santa, maire maria
semblon de tigre, ackullu sorda
acko es l'armada, luseramenqua
la vittoria, van ramporta,
Lo reï challa, su la plazza
tocha la man, a Garibert
ben venghuda, la tieo armada
eviva lu, Luseram,
La tieo armada, es dé ferre
tu nen siès, un gran lion
e auren la, gran vittoria
destruge, gran et piccion.
L'enemik, a 10000 homes
jo en ai 800, de Luseram
lo vo prometti, à l'avanza
lu vao ciapla, couma de can
De provenzao, yo no nen vuoli
daï mieo - 800, en ai ben pron
per destrugge, lu 10000 home
e abaïssa, la sieo majon
Préparas li festta, de la vittoria
Che sera, aprè deman
La Provença era aligada
Embé lo pòble de Luceram.
A partit 800 òmes,
Lo grand capitani Garibert,
An fach l'intrada en Provença:
Toi s'escondíon, avíon espavent.
An fach l'intrada a la capitala,
Lo rei l'asperava sus lo barcon.
De veire aquela bela armada,
Lo rei s'es més a ginolhons:
" Beu Dieu e santa maire Maria,
" Sèmblon de tigres aquelu sordats,
" Aquò es l'armada luceramenca,
" La vitòria van remportar."
Lo rei cala sus la plassa,
Tòca la man a Garibert:
" Ben venguda la tieu armada
" E viva lu, Luceram;
" La tieu armada es de ferre,
" Tu n'en sies un grand lion
" E aurem la grand vitòria
" Destrúger grands e pichons."
" L'enemic a 10 000 òmes,
" Ieu n'ai 800 de Luceram:
" Lo vos prometi a l'avança,
" Lu vau chaplar coma de cans.
" De provençaus, ieu, non n'en voali:
" Dei mieus 800 n'ai ben pron
" Per destrúger lu 10 000 òmes
" E abaissar la sieu maion.
" Preparatz li festas de la vitòria
" Que serà après deman:
Veïrés, l'armada invincibla,
Che la vittoria, rappourteran '
L'Armada, retorna vittoriosa
embe toï lu drapeo, tolosan
la capitala, loï cridava
eviva l'armada de Luseram,
Capitane, e 800 home
toï en gleya, sonanat
de remercia, lo gran supremo
Che la vittoria, en rapportat,
Lo reï, de veïre ackella armada
totta en gleya à ginoyon
mestouni plus, de sieo vittoria
en toï lu sant, en protezion.
Lo reï a donat, una grand somma
Au capitani, e, sorda
la cros de ferre, au capitani
e la medaglia, aï sorda
Epi doï, cen milla lira
a donat, per luseram
finche toï, nen profitesson
De la larghessa, dau souveran,
As sentit, ô Déforesta,
la valor, de Luseram,
Che koma sieo, en decadenza,
yo nén plori, e lu bastion autan
Lo mieo amat, Deforesta
a deghun, aï maï parlat
perche non, son toï de bestia
non li plas, l'antichita,
Io torre, regardi, chora passes
Davant totti, li bastions
" Veiretz l'armada invincibla
" Que la vitòria raporteran."
L'armada retorna vitoriosa
Embé toi lu drapeus tolosans.
La capitala li cridava:
" E viva l'armada de Luceram!"
Capitani e 800 òmes,
Toi en glèia son anats
De remerciar lo grand supremo
Que la vitòria an raportat.
Lo rei, de veire aquela armada,
Tota en glèia a ginolhons:
" M'estoni plus dei sieus vitòrias:
" En toi lu sants an proteccion."
Lo rei a donat una grand soma
Au capitani e sordats:
La crotz de ferre au capitani
E la medalha ai sordats.
E pi doi cent mila liras
A donat per Luceram
Fin que toi n'en profitèsson
De la larguessa dòu sobeiran.
As sentit, ò Deforesta,
Lo valor de Luceram,
Que, coma sieu en decadença,
Ieu n'en plori e lu bastions autant.
Lo mieu aimat Deforesta,
A degun ai mai parlat
Perqué non son toi de bèstias:
Non li platz l'antiquitat.
Ieu, torre, regardi quora pàsses
Davant toti li bastions;
m'arregardes, e mi saludes
embe totta, devozion
Non siés che tu, que m'afessiones
e mi vuos, toplen de ben
perche as, renonziat à li frema
tu dacho, nen fas plus ren,
Lo païs a, cianzat fassa
lu mieo anzien, de gran guerrié
achullu, che venon auron
an pou, d'un garri en lou ratié
Defendut, deuria estre
deporta, li sieo barbis
perche non serion capable
de si battre embe una perdis
Lo talent daï, home, aura,
es ben paore, e piccion
nen van apré, de li fia
per li tocha, lu cogordon
Che talent, paore e bestia
achella bella, struzion
per un ome che a la barba
corre aprè lu chotion.
Lu home, semblon toï de paota
son mancho buoï à laura ben
ma son fuort per l'auberge
per nen beure toplen e ben
De veïre, aura la sieu progiena
Dachestu ome, vo fa piéta
son malingre, e bas de taya
son pa buoï per lo sorda
Ansienamen, fuorta progenia
finda li frema de luseram
M'arregàrdes e mi salúdes
Embé tota devocion.
Non sies que tu que m'afessiónes
E mi voas totplen de ben
Perqué as renonciat a li fremas,
Tu d'aquò n'en fas plus ren.
Lo païs a cambiat fassa:
Lu mieus ancians, de grands guerriers;
Aquelu que vènon aüra
An paur d'un garri en lo ratier.
Defendut deuria estre
De portar li sieus barbís
Perqué non seríon capables
De si batre embé una perdís.
Lo talent dei òmes aüra
Es ben paure e pichon:
N'en van après de li filhas
Per li tocar lu cogordons.
Que talent paure e bèstia,
Aquela bela instruccion,
Per un òme que a la barba,
Corre après lu cotilhons!
Lu òmes sèmblon toi de pauta,
Son manco boai a laurar ben,
Ma son foarts per l'auberge
Per n'en beure totplen e ben.
De veire aüra la sieu progènia
D'aquestu òmes vos fa pietat:
Son malingres e bas de talha,
Son pas boai per lo sordat.
Ancianament, foarta progènia,
Finda li fremas de Luceram;
en totti e totti li famia
li avia 10, o, 12 enfan
Io sieo vieya, e malaota
vao ben vitto, menana
caoche gio, suoni lo preïre
e mi vuoli, confessa
Io sieo vieya, e fatigada
na chesto monde, fao plus ren
maladida sia, la podra
che m'arranchon, li mieo den,
Chora seraï, laotré monde
bessaï la poudra non li sera
seraï allora ben contenta
lu mieo mostas vao adrissa,
Cora arrivi, en laotre monde,
Santa Rosalia, che mi vou ben
mi donnera, una sieo cambra
e seraï, logiada ben
Santa Rosalia, sera contenta
che aï gagna, lo paradis
s'embrasseren, couma doï suore
e seren, togio unis.
Lu tieo, anzien o deforesta,
era governur, dé luseram
che m'aimavum, et mi respetavam
mi festegiavum, toï lu an
Era lo vassal, Barralis
lo pu noble, dao païs
che a spousat, la comtessa
dao gran, comte lascaris,
Mi dira, se la sieo progenia
existe encara, à la sieo mayon
En toti e toti li familhas
Li avia 10 ò 12 enfants.
Ieu sieu vielha e malauta,
Vau ben vito m'en anar;
Quauque jorn, soani lo preire
E mi voali confessar.
Ieu sieu vielha e fatigada,
En aquesto monde fau plus ren;
Maladida sia la podra
Que m'arràncon li mieu dents.
Quora serai en l'autre monde,
Bessai la podra non li serà:
Serai alora ben contenta,
Lu mieus mostàs vau adrissar.
Quora arribi en l'autre monde,
Santa Rosalia, que mi vòu ben,
mi donerà una sieu cambra
E serai lojada ben.
Santa Rosalia serà contenta
Que ai ganhat lo paradís:
S'embrasserem coma doi soares
E serem totjorn units.
Lu tieus ancians, ò Deforesta,
Èron governurs de Luceram,
Que m'aimàvon e mi respetàvon,
Mi festejàvon toi lu ans.
Era lo vassal, Barralis
Lo pus nòble dòu país,
Que a esposat la comtessa
Dòu grand còmte Lascaris.
Mi dirà se la sieu progènia
Eisiste encara a la sieu maion.
li a, lo, conte déforesta
chés, un vuostre réjeton
Sera contenta, la contessa
Dachelli, belli relation
mi dira, che dieo protége
lu sieo, beï, boï rejeton
La tieo, santa brava frema
troveraï, en paradis
li diraï, que de tan plores
che as toï, lu mostas gris
Li diraï, que la regrettes
e plus, de tranchillita
che vorriès, morri vitto
per l'ana, vitto trova
Li diraï à tieo Suzanna
e li fara, toplen plesi
che n'as, plus tochat una
Despi che, ta laïssa aïsi
Li diraï, che toplen sofres
De suzana, na ve plus
che tan, beo coma eres
Deghun, non ti connoïsse plus
Che su la terra, tan de frema
e che totti, ti fan pou
Che togio, suones la tieo susanna
De tant li penses, e li vuos ben
nas plus minga, d'allégria
su la terra, non fas plus ren
Che sera, allegra la tieo susanna
chora saoupra che l'aimes ben.
Chora, tu l'as spousada
li as jurat, fidelta
Li a lo còmte Deforesta
Qu'es un voastre rejeton:
Serà contenta la comtessa
D'aquelli beli relacion.
Mi dirà: " Que Dieu protege
" Lu sieu bei, boai rejetons!"
La tieu santa, brava, frema
Troberai en paradís;
Li dirai que de tant plóres
Que as toi lu mostàs gris.
Li dirai que la regrètes
E plus de tranquilitat,
Que vorríes morir vito
Per l'anar vito trobar.
Li dirai a tieu Susana
- e li farà totplen plasir -
Que n'as plus tocat una
Despí que t'a laissat aissí.
Li dirai que totplen sófres
De Susana n'aver plus
Que, tant beu coma ères,
Degun non ti conoisse plus,
Que, sus la terra, tant de fremas
E que totti ti fan paur,
Que totjorn soànes la tieu Susana;
De tant li pènses e li voas ben
N'as plus minga d'alegria,
Sus la terra non fas plus ren.
Que serà alegra la tieu Susana
Quora sauprà que l'aimes ben.
Quora tu l'as esposada,
Li as jurat fedeltat
plutôt, d'ave un aotra frema
ti series ana nega
As rason, mieu déforesta
aviès fa, un mariage d'or
Dave, sposat la tieo susanna
che ben era, un gran tresór
Ti preghi de ave patienza
en caoche gio, la vas trova
La tieo cara, bella susanna
laoras, per totta l'eternita.
A doï, mil an che acho passa
lo pais, era ben gros
che en fac, l'alleanza,
embe, l'imperator pu gros.
La leanza, ses assignada
en tra roma, e Luseram
che luseram, restava sotta
la protezion, de l'empire roman
Ti vao conta, de l'importanza
Dao pais, de Luseram
cora, a fac la leanza
embe, l'imperator roman
Luseram, che allegria
Destre alleat, embe lo gran Cesar
lo pu gran, home, dao monde
che a destrona, toï lu soveran.
A partit, 600 home
De luseram, en baï roman
per ana, si battre, en Galia
si son battut, coma des cans
De vèire battre, achellu home
semblavon tigre, e leon
Plutò (pusleu) d'aver una autra frema,
Ti seríes anat negar.
As rason, mieu Deforesta,
Avíes fach un mariatge d'or
D'aver esposat la tieu Susana
Que ben era un grand tresòr.
Ti pregui d'aver paciéncia:
En quauques jorns la vas trobar,
La tieu cara, bela Susana,
L'auràs per tota l'eternitat.
A doi mil an que aquò passa,
Lo país era ben gròs,
Que an fach l'aligança
Embé l'imperator pu gròs.
L'aligança s'es assinhada
Entra Roma e Luceram,
Que Luceram restava sota
La proteicion de l'imperi roman.
Ti vau cuntar de l'importància
Dòu país de Luceram
Quora an fach l'aligança
Embé l'imperator roman.
Luceram, que alegria
D'estre aligat embé lo grand Cesar,
Lo pus grand òme dòu monde,
Que a destronat toi lu sobeirans.
A partit 600 òmes
De Luceram emb'ai romans
Per anar si batre en Gàlia;
Si son batuts coma de cans.
De veire batre aquelu òmes
Semblàvon tigres e leons;
Davan ellu, ren résestia
Destrugion finda, li mayon
Lo grand Cesar, per recompenza
se la bataya, vao gagna
li faraï, fa una torre
embaï bastion, à luseram
senaviseran, de la larghessa
De l'impérator, roman
Aura, li deven proteza
embaï roman, son alleat
e son digne, destre sembe naotre
si baton choma, de danat.
Lo gran César, a donat ordre
à l'Ingéniur, testoris roman
de venÍ faire, achella torre
e lu bastion, à Luseram
Che de monde, che venia
per visita, torre e bastion
toï demandavon, nuostra alleanza
e sotta nuostra, protezion.
As sentit, ô déforesta
lu nostre anzien, che erron fuort
lu ome, che li a aura
puodon caga, toï e nun pot
Li frema finda, eron sollidi
grafignavon, coma de cat
e lesti coma, de mostella
aura puodon, caga ao plat
chu si fida, á li frema
aura es, lo pu maleros
perche la frema, es tan chochina
chi fa veïre, un cat per un ours.
Davant elu ren resestia,
Destrugíon finda li maions.
Lo grand Cesar, per recompensa,
" Se la batalha vau ganhar,
" Li farai far una torre
" Emb'ai bastions a Luceram:
" S'en aviseran de la larguessa
" De l'imperator roman.
" Aüra li devem protejar:
" Emb'ai romans son aligats
" E son denhes d'estre embé nautres
" Si bàton coma de danats."
Lo grand Cesar a donat òrdre
A l'ingenier Testòris, roman,
De venir faire aquela torre
E lu bastions a Luceram.
Que de monde que venia
Per visitar torre e bastions;
Toi demandàvon noastra aligança
E sota noastra protession.
As sentit, ò Deforesta,
Lu noastres ancians que èron foarts;
Lu òmes que li a aüra
Poadon cagar toi en un pòt.
Li fremas finda èron solidi,
Grafinhàvon coma de cats
E lesti coma de mostelas,
Aüra poadon cagar au plat.
Cu si fida a li fremas
Aüra es lo pus malurós
Perqué la frema es tant coquina
Que fa veire un cat per un ors.
Lo mio car, buon deforesta
enarouï trou, a ti chunta
a gia miegiora, che maspèrum
chaoche vaghi, mi soupa
Choma taï dic, deman muori
en paradis, yo vao ana
e ti preghi, de mourri vitto
per mi veni, vittou trouva
Chora arrivi, en laotre monde
la tieo susanna, vao veïre ben
li diraï, che vuos mourri vitto
lo pu lonk, estan que ven
Chora sentra, achelli parola
la tieo susanna, nen balera
dao gran plesi, de ti veïra vitto
anera vittou, schillassa
Lo taï dic, e lo repetti
tasperon, per muzicien
perche, la tieo mélodia
fara plora, totti li gen
Senche taï dic, non lo dire
tenlo serrat, en lo tieo cuor
perche, aura son incrédile
Dirions, sies embésil e fuol.
Pere, e mère, aura alevum
lu enfan, coma de moton
plus de respect, per lo monde
e plus ren, de religion
. lu ome, tougio à l'oberge
à lora, delli, devozion.
Lu enfan, per la carriera
à faïre, lu pélandron,
Lo mieu car, boan Deforesta,
N’aurii tròup a ti cuntar
Li a ja mieja ora que m’aspèron
Cau que vagui mi sopar.
Coma t'ai dich, deman moari,
En paradís ieu vau anar
E ti pregui de morir vito
Per mi venir vito trovar.
Quora arribi en l'autre monde,
La tieu Susana vau veire ben,
Li dirai que voas morir vito,
Lo pu lònc est'an que ven.
Quora sentrà aqueli paraulas,
La tieu Susana n'en balerà
Dau grand plasir de ti veire vito,
Anerà vito esquilassar.
Lo t'ai dich e lo repeti,
T'aspèron per musician
Perqué la tieu melodia
Farà plorar toti li gents.
Cen que t'ai dich non lo dire,
Ten lo serrat en lo tieu coar
Perqué aüra son incredules,
Diríon: " Sies imbecil e foal."
Paire e maire aüra alèvon
Lu enfants coma de motons:
Plus de respiech per lo monde
E plus ren de religion.
Lu òmes totjorn a l'auberge
A l'ora de li devocions.
Lu enfants per la carriera
A faire lu pelandrons.
Ma St Pietro, lu aspera
e li sera, ben toï lu diao
si pieran, achelli anima
li si porteran, dachavao
L'infer sera, la recompenza
Daleva mao, lu sieo enfan
en paradis, n'intrera gaïre
de père, et mère, de Lucéram
Déforesta, jo ti laïssi
lo cuor, mi mancha, chao mori
chora seraï, en laotre monde
seren touï douï, en paradis
si faren buono, compagnie
per la ternita, seren unis
Lo tieo cuor, es toute noble
tan face, comte palatin
per puni, laota noblessa
se chaochum, es sassin
choma es beo, nachesto monde
de tougio, faïré dáo ben
chora, chistas, achesta terra
Lou diaou, achi non gagnan ren.
fin
F. Bianchi
7 octobre 1913
Ma Sant Peire lu aspera
E li serà ben toi lu diaus
Si pilheran aqueli ànimas
Li si porteran da cavau.
L'infern serà la recompensa
D'alevar mau lu sieus enfants;
En paradís n'entrerà gaire
De paire e maire de Luceram.
Deforesta, ieu ti laissi,
Lo coar mi manca, cau morir.
Quora serai en l'autre monde,
Serem toi doi en paradís;
Si farem boana companhia,
Per l'eternitat serem units.
Lo tieu coar es tot nòble:
T'an fach còmte palatin
Per punir l'auta noblessa,
Se quauqu'un es assassin.
Coma es beu en aquesto monde
De totjorn faire de ben,
Quora quitatz aquesta terra,
Lo diau aquí non ganhant ren.
fin
F. Bianchi
7 octobre 1913