/image%2F0724475%2F201308%2Fob_799f7d9d61307fb802d0593713abd0c8_dscn0813colorgimp.JPG)
Las inscripcieus de Luceram
Prepauso aquí l'estudi de quarquas inscripcieus lapidàrias luceramencas, ben conoissuas e ja descrichas per Francés Brun en lo 1881, que presénton un interés istoric per las implicacieus e lai consequéncias que polem tirar d'una bôna interpretacieu. Las estudierai en l'òrdre que penso invers de la cronologia per anar dal mai segur al mai ipotetic.
1) Pôrta dal Mont de Pietat
a) Lo text
SOLI DEO
[blason Barralis martelat]
HF ·B· PRIOR CAVDARASAE VICARIVS LVCERAMI
PIVS ALIIS IMPIVS SIBI PIETATIS OPVS INSTITVIT
1650
[Per costat] : sanctissimo sacramento
b) Traduccieu
Aquela de Dom Salvetti es pron justa, la vau precisar :
A DIEU SOLET
[blason Barralis martelat]
H.F. B. CURAT DE COARASA, VICARI (PERPETUAL) DE LUCERAM, BÔN PER LOS AUTRES, DESINTERESSAT PER EL, FONDET [AQUELA] ÒBRA DE PIETAT
1650
Al Santissime Sacrament
c) Comentari
- S'agisse de l'arquitrau de l'anciana pôrta dal Mont de Pietat, desplaçàia quora fuguet
bastit lo presbiteri nòu (entra lo 1898 e lo 1904).
- Un text escrich en doas ò tres estapas, se non es de mai.
- Una part, ajustàia plus tardi (?), en escritura cursiva. Lo centre de l'arquitrau comportava
las armas de la familha Barralis, martelàias sota la revolucieu francesa, cen que pôl
laissar creire qu'auríon tornat emplegar un encadrament de pôrta mai ancian.
- Lo curat Salvetti a ben esplicat e desfolopat la fondacieu dal Mont de Pietat que la sieu
gestieu fuguet confiàia a la confrairia dal Sant Sacrament dicha tanben « Corpus
Domini ». Pura, l'ajust posterior (?) de l'inscripcieu en grafia cursiva m'interpela : me
demando s'aquela gestieu era prevista a l'origina.
- Salvetti a cresut que vicari avia lo sens d'òira. Dal ver, lo preire titulari de la paròquia
de Luceram avia lo títol de « vicari perpetual » despí al manco 1596. La cura de
Luceram era lo benefici de l'arquidiacre dal diocesi bensai despí lai donacieus dal segle
XII emai n'auguem de testimoniatges segurs qu'al segle XIV. Ensin lo curat oficial de
Luceram era retengut a Niça e devia pagar un capelan que se carguesse d'aquela cura;
nos arriba de retrobar en li documents, la mencieu d'un « capelan de Luceram ». Quora
lo sieu benefici li raportet plus pauc (subretot après la pesta dal 1348), posguet plus òu
faire e la paròquia de Luceram se trobet sensa minga responsable. De documents de
1378 e 1447 môstron lai consequéncias d'aquela mancança que s'acabet per la creacieu
dal vicariat perpetual en lo 1596.
- L'emplaçament dal Mont de Pietat era dintre d'una capela de la glèia (consacràia bensai
ai activitats de la confrairia dal Corpus Domini) que fuguet destrucha quora bastissèron
lo presbiteri nòu a cuntar de 1898, inaugurat en lo 1904. Pura, Giuseppe Brès
descurbet un document anterior a la data dal 1649, que testimònia que
* lo 2 d'Avost dal 1648, Antòni Barral(e) vende a H.F. Barralis «... primier fondator dal
Mont de Pietat dal Santissime Sacrament... » una maion que lo vicari Barralis dona al
Mont de Pietat s'en reservant la proprietat fins a la sieu môrt;
* li confins precisats permeteríon de li veire la maion Fin Faraut : « ...qual confronta da
levante e mezogiorno le strade ducali, da ponente la casa dell' Hospedale, il caroggio
in mezo e da tramontana con la casa di M. Bernardino Barraia... ». La carriera de la
Torre se sonava d'aquel temps Carriera de la Coleta, coma polem liéger en aquel
document.
- Ensin, l'acte dal 7 Julhet 1649 es tardiu, bensai una confirmacieu mai oficiala, següa
d'una ceremònia d'inauguracieu en preséncia de l'evesque. Polem donca pas dire embe
precisieu quora fuguet creat lo Mont de Pietat : segurament denant lo 2/8/1648.
2) « Ancian Tribunal »
a) Lo text
1570 CHRISTO APERIATVR -
·I· DIABOLO CLAVDATVR - ·B·
b) Traduccieu
1570 QUE SIGUE DUBERT AL CRIST
E BARRAT AL DIAU
I.B. = Iohannes Barralis?
c) Comentari
- Lo sens a laissat creire que s'agissia de l'ancian tribunal. Pura, lo regretat Loís Michel
donava a l'ancian tribunal un autre emplaçament : la « maion dei Rogiers » en la Carriera
Granda a costat d'aquela dal paure Gaspard, eme lai presons sota. Tantotun, en li
documents que rescontram, lo tribunal s'acampa en general sus la plaça ò en una cort de
maion.
- La realitat es pus simpla : s'agisse de la maion de l'arquidiacre, Joan Barralis, que
retrobam la sieu traça en las arquivas episcopalas en 1561, 1570, 1576; seria môrt en lo
1577. Ai ja dich supra que la cura de Luceram era lo benefici de l'arquidiacre dal diocesi.
Cen que m'en valo ren d'esplicar es la rason dal nombre de Barralis arquidiacres al segle
XVI :
* Emanuel Barralis (1477, 1489),
* Clement Barralis (1525, 1535, môrt en lo 1550),
* Joan Barralis (cf. supra),
Subretot qu'un document dal Liber Niger (2G2) es ensin analisat :
« F.5 Election de Joseph-Ambroise Fulconis aux fonctions d'archidiacre vacantes par la
« mort de Jean Barralis, et installation du nouvel élu malgré les protestations du sacriste,
«Gaspard Barralis qui réclame le paiement d'une pension sur l'archidiaconat à lui due
«(1577, 12 Avril). »
A mens que l'Evesque augue vorgut apaisar li luceramencs, que se lanhàvon sempre de
l'asséncia d'un preire, en nomant coma arquidiacre un luceramenc? Lo problema es que
la nominacieu era lo result d'una votacieu dei canonges... Calria tanben estudiar lo
testament de l'arquidiacre Clement Barralis en lo 1550.
3) Pôrta de la glèia
a) Lo text
COR TIBI IAMDVDVM TEMPLVMQVE EST VIRGO DICATVM
NOSTRA NOVVM PIETAS NUNC SACRAT ISTVD OPVS
b) Traduccieu
Nôstre côr t'es dedicat ò verge despí lonctemps, ensin qu'un temple; la nôstra pietat te
consacra òira aquel novel bastiment.
c) Comentari
- L'òrdre dei mòts es combletament mesclat sensa necessitat, just per mostrar la sciéncia
(!) ò la prepotença (?) dal redactor.
- La verge a cu lo temple es consacrat porria estre la Santa Verge. Mas s'agisse aquí de
Santa Margarida (qu'era verge, ela tanben) coma l'assegura l'inscripcieu corta plaçàia
subre d'aquela.
A Santa Margarida, patròna dei Luceramencs.
- La data es ren indicàia, mas sabem que lo cambiament de costat de la pôrta principala de
la glèia se faguet a la fin dal segle XVI, ja que fuguet ordonat per lo conselh en lo 1594.
- Lo mai interessant - e que degun a jamai arremarcat - es la mencieu d'una autra glèia,
dedicàia a Santa Margarida : [templum est tibi dudum dicatum] , remplaçàia per aquel
novel bastiment : [istud novum opus]. Confirma cen qu'emparam en los omenatges dal
1271 : Actum in castro Lucerami in ecclesia beate Margarite (fach en lo vilatge de
Luceram en la glèia de Santa Margarida). Li era donca una primiera glèia Santa
Margarida qu'era ren bastia en lo castel, mas bensai en lo vilatge sotran.
4) Pichon marme
a) Lo text
Ai trobat una bôna fotò sus lo siti dal Museu de Luceram : me permeto de la repilhar en
rendent gràcias al fotograf.
Segont Brun, Salvetti e Sappia :
Mille quatuorcentum et octuaginta per annos octoque et decima octava luceque Junii ad operis tantis Jacobus Bonfili et ipse largifluis manibus auctor fuit atque promotor Joannes
Bonfilii presbyter 1487 die sexto Junii incepta auctaque fuit haec ecclesia per me
Christofer Margico.
Sappia liege magistro en plaça margico.
b) Traduccieu
Degun d'aquels tres autors n'en dona la traduccieu, Salvetti n'en propòne just un
compendi incomblet.
b) Comentari
Mai una inscripcieu conoissua, traducha en part solament, mas jamai ben interpretàia.
- Al contrari dals autres documents epigrafics, escrichs en letras majusculas, aquela es
estat escricha en minusculas cursivas, coma un document paleografic. Aquò empacha pas
que se liege pron ben sus l'original (melhor que sus lo molatge despausat en la glèia).
- Lo sieu emplaçament porria aver cambiat : se Salvetti la ve, coma òira, sus lo barri de la
capela de la Santa Verge, Durante pretende que se tròba a la basi de l'ancian cloquier e
s'en val pas de la liéger; dal sieu costat, Brun, en lo 1881, di qu'es plassàia a la basi de la
torre!
- Primiera observacieu : doi grops de mòts son estat ajustats. Calrà saupre s'èron estat
denembrats dal gravaire ò se son d'ajusts posteriors.
- Segonda observacieu : lo text escrich en caraiters gròsses es estat ben lijut, per
l'essencial, mas pas los ajusts.
- Lo text en gròsses caraiters :
* se gardam la traduccieu prepausàia, li calria veire de fautas de latin, coma ad que
deuria estre segut d 'un acusatiu. Se operis es ben un genitiu, tât... se pôl ren tradurre
per tantis : personalament liejo tanti. Mas, en aquel cas, li es minga mòt a l'acusatiu
darnier ad ; coma me sembla tròup aisat d'invocar una fauta de latin quora s'en valem
pas d'acapir, penso qu'aquel mòt que manca aurà despareissut en la rega denembràia.
* A la darniera rega : M vôl bensai pas dire me mas pusleu magistrum.
* Parierament, lo nom de l'arquitect pôl estre Margico, coma Margarico (la forma dal G
es estranha e porria estre una abreviacieu). Una cerca rapida sus Internet mônstra que li
doi patronimes eisíston.
* Cen que fa problema es li mòts « ...incepta auctaque... » que Brun e Salvetti tradúson
pas e que personalament capisso ensin : « a començat d'estre engrandia ».
Segont los interpretas d'òira, auríon començat de transformar lo castel en glèia en lo
1487. Aquela afirmacieu es en contradiccieu embe de documents datats :
° Tisserand pretende (I, p. 308) qu'auríon restaurat la glèia dal temps que
trabalhàvon al camin de la sal : « ...celle de Lucéram bien restaurée (1454), tandis
que l'ingénieur del Pozzo construisait la route... ».
° Mestre Trubert a descubert sota la sacrestia la data de 1466.
° Lai datas prepausàias per li principals retaulans van dal 1450 al 1500; dont los auríon
plaçats se non li siguesse ja una glèia pron larga?
° En lo 1477, un orfabre, Joan Calhòl, reçaup un petz d'argent da la comuna per un
« trabalh per Santa Margarida » : pariera questieu que çai-subre.
° L'eisisténcia de la capela Sant Peire es asseguràia en lo 1472, bensai plus vielha
encara, donca la glèia Santa Margarida era ja plus al Plan.
* Un rasonament permete donca de dedurre que la transformacieu dal castel en glèia a
deugut se faire après l'acabament de la cencha a torre duberta, autorisàia en lo 1395,
cen que nos mena en la primiera part dal segle XV.
- Un problema jamai arremarcat : doai datas diferentas son mencionàias :
* en letras, seria lo 18 de Junh dal 1488;
* en chifras, es lo 6 de Junh dal 1487.
Es donca important de liéger lo text en pichons caraiters que deuria permetre de resòlvre
aquel problema. A la primiera leitura, sembleria que lai tres darnieras regas concèrnon la
debuta dal trabalh; en aquel cas, tota la primiera part dal text pilheria lo sieu sens en
foncieu dal primier ajust.
- Li doi passatges ajustats.
* Lo segont es lo mai aisat de liéger, encara que degun augue arremarcat lo fec = fecit.
De mai, doai leituras dal nom pròpre semblon possiblas : Bonfilius ò Bonfilii. En lo
segont cas, vorria dire : Joan filh de Bônfilh. Conoissem lo filosòf occitan medieval
Joannes Petri Olivi (=Joan enfant de Peire Oliu) .La frasa vendria alora : Joannes
Bonfilius presbyter fecit, ò encara Joannes Bonfilii presbyter fecit. Aquò es clar, mas
sabem pas s'aquel preire es lo responsable de la construccieu ò l'autor dal text.
* Mas Bonfilius es citat doi còups embe de prenoms diferents segont Brun, Sappia e
Salvetti (Jacobus e Joannes) cen que sembla estonant, a mens qu'en la primiera
citacieu cargue pas liéger Jacobus. Arribam donca ai problemas pausats per lo primier
ajust.
° Lo primier ajust es escrich sus tres regas; los interpretaires an decidit
(arbitrariament?) de liéger en l'òrdre 2,3,1 en replaçant ipse a la fin.
° Lo dessenh sota la parentesi pôl estre esplicat de doai menas diferentas :
- sigue una acolada; en aquel cas, tanti califiqueria operis;
- sigue un S; en aquel cas, tantis califiqueria largifluis manibus.
+ en tornant osservar la peira, me sembleria pusleu un J (iniciala de Johannes).
° Se ipse sembla just, ensin que Bonfili, le segonda rega e la debuta de la terça fan
problema : li an vist Jacobus, cen que me sembla impossible, perqué polem liéger
clarament cog + una letra que pôl estre un t ò un i.
° La letra davant cog sembla ben estre un a, prepausicieu següa d'un ablatiu, cen
qu'espliqueria un ablatiu plural en -bus (terça rega)
° Sembla tanben que sigue un tilde sus cog, cen que deuria se liéger cong.
° Doi mòts possibles se presènton ja :
+ cogaccio = encaissament
+ congregatio = quista : a congregationibus (= gràcia ai sieus quistas) seria un sens
possible.
Lo passatge malaisat d'acapir vendria alora :
« [data] : ad operis tanti [+ mòt a l'acusatiu denembrat per lo gravaire] Johannes
« Bonfilius a congregationibus ipse largifluis manibus auctor fuit atque promotor. »
« … per [la realisacieu ] d'una òbra tant importanta, Joan Bonfilh en persona,
« gràcia ai sieus quistas e ai sieus mans largament dubertas, fuguet l'autor e lo
« promotor... »
Ensin, sus aquel marme, avem tres informacieus diferentas :
- L'autor de l'inscipcieu seria lo preire Joan de Bonfilh. Noterem en passant qu'una familha
d'aquel nom es conoissua a Pelha a l'atge mejan.
- Lo mestre d'òbra, Mestre Margico (ò Margarico?) auria debutat lo trabalh d'engrandiment,
lo 6/6/1487.
- Lo preire Joan de Bonfilh auria finançat lo trabalh gràcia a de quistas (?) e bensai en
pagant sus li sieus bens personals. La data de 18/6/1488 porria faire referéncia a la
redaccieu dal text de l'inscripcieu.
Se siam pervenguts a precisar quarques ponchs, de problemas demòron tant que la parentesi abreujàia serà pas ben acapia. La mieu reconstitucieu es qu'una ipotesi de trabalh que demanderia d'estre verificàia.
5) Maion Moriez
a) Lo text
♦ exemple ♦ atota ♦ gent ♦
plus ♦ val ♦ honor ♦ q[ue] ♦ aur ♦ ni ♦ argent ♦
(plus recent : m = Moriez)
Quarques uns an vorgut veire de mans copàias : me sembla qu'òu se son pantaiat!
b) Traduccieu
Ren de particulari, ja que la frasa se diria parier al jorn d'ancuei :
eisemple a tota gent
plus val onor qu'aur ni argent
c) Comentari
- L'estudi de la peira nos ensenha ren : l'auríon estracha d'una cava sota Bôn Côr, cen qu'es
estonant, ja que Bôn Côr es en lai marnas dal priabonian subran (de d'ont lo sieu nom
ancian : Mal Côr(n) = marria ròca), a mens que s'agisse de blòcs de savel avalancats dal
Savelet; mas es ver que sembla pura un pauc mai vielha que las autras peiras d'aquela
pôrta.
- Doai versieus de la sieu istòria eisíston :
* sigue l'auríon talhàia e engravàia al moment que bastissèron la maion Moriez atuala,
* sigue vendria dei roinas d'un autre bastiment : en aquel cas, seria estat ben aparàia dals
elements, vist que presenta minga erosieu.
- Vequí cen que n'en di Enric Sappia en 1904 :
« A Lucéram on devrait pourtant imiter et suivre l'exemple de M. le docteur Moriez,
« vice-président du Conseil général, qui a conservé religieusement la porte d'entrée de
« sa maison telle qu'on la bâtit au siècle quinzième, avec l'incription en caractères
« angevins sur l'architrave. »
Emparam en lo sieu article que conoissia personalament lo dotor Moriez e lo sieu
testimoniatge me sembla aver de valor.
- Cen qu'es segur es que lo m (Moriez) gravat sota es mai nòu que l'inscripcieu. Lo color
de la peira es tanben diferent de las autras.
- L'escritura es una gotica nòn ligàia.
- Una causa asseguràia es que la sieu lenga es l'ancian occitan, que s'agisse dal vocabulari
(exemple e nòn eisemple, tota gent, al singular, aur e nòn òr) ò de l'escritura (tota, gent,
honor). Lo text n'es donca ancian.
- Per aquelas rasons, penso qu'aquel arquitrau es sigue d'epòca, sigue la copia d'una peira
anciana.
La tradicion pretende que fa referéncia a-n-un senhor qu'auria raubat de bens de la glèia e que li auríon per castic copat lai mans. Aquela esplicacieu es bensai justa per tres rasons :
* segont lo regretat Loís Michel, era costumier a Luceram de parlar de copar lai mans
dei ladres e era vengut una espressieu usàia (aquel li a que de li copar lai mans); de
mai, en l'enfança de Loís Michel, lo vielh Gaudensi Gaglio cuntava l'istòria dal ladre
que raubava en lai glèias e que li avíon copat lai mans;
* en lo 1365, Jeannet Gravet, de Winchester, es arrestat a Niça e lo tribunal ordòna de li copar la man destra ;
* doi documents dei arquivas comunalas, en 1378 e 1447, fan referéncia ai problemas
de la parròquia de Luceram, privàia de curat, cen qu'entirava « ...dictorum
« parochianorum a fide catholica deviacio, morum rellaxacio et tocius illius populi
« indevocio et multarum animarum forte dampnum, hedificiorum claustrum dicte
« ecclesie totalis destrucio... ibi plura et bona hedifficia que, propter absenciam jam
« dictam, sunt omnino collapsa et adnichilum redducta, jura ecclesie predicte et a
« nonnullis violenter et eciam occulte dirupta. »
« ... s'en es segut la deviacieu de la fet catolica dei dichs parroquians, lo relàs dei
« usanças e l'indevocion de tot aquel pòble e bensai la danacieu de mantas ànimas, la
« destruccion totala d' edificis parroquials de la dicha glèia... aquí de nombroses
« edificis en bôn estat, que, per la fauta d'aquela asséncia ja dicha, son estat destruchs
« entierament e reduchs a ren, li drechs de la glèia ja dicha destruchs per quarques uns
« embe violéncia e tanben d'escondilhon. »
Lai doai darnieras regas d'aquel document dal 1378 mônstron ben que de gents an
deugut s'empadronir de bens de la glèia e bensai se servir dei peiras en lai sieus
maions, cen qu'espliqueria lo nombre de torn-emplecs en un vilatge gaire tocat per li
terra-tremôls (ò terramòts).
PER ACABAR
Un document, siguesse epigrafic, deuria permetre de resòlvre de problemas istorics. Aquelas inscripcieus pauson pusleu de questieus nòvas que li auriam pas pensat autrament : serà lo trabalh de l'istoriografia luceramenca - e bensai de l'arqueologia - de li respôndre.
Luceram Genolher 2011, revisat en 2013